Arribem a l’aeroport de Lima provinent d’Iquitos. Comença el festival. Taxi? taxi? TAXI? TAAAXIIII? (Oferint-se) Què plastes deu meeeeu. Tots de la mateixa empresa. Taxi Green. Esta vegada per 40 soles la broma. Tarifa fixa. I una merda, feia 3 semanes haviem anat en un taxi green a Lima acordant 30 soles. Ara es veu que de nit se posen més farrucos. Un tio jove i un de més veterano (vull dir vell) se barallaven per natros, al final vam anar en lo vell, que semblava que tingués més paciència i semblava bon home, no com lo pendejo de feia 3 setmanes. Chancho, potser es més escaient.

Anem de camí cap al centre de Lima. Haviem decidit descartar Miraflores. Anem al Hostal España, un lloc peculiar, que surt a la L*nely Pl@net, i que tenim bones referències. De camí cap allà, xerrant amb el taxista, pel bullici caòtic de la circulació, ens trobem una mani, la mare que ho va parir! El taxi driver ens diu que celebren l’aniversari de l’entrada al poder del president. Vaja coses de celebrar. Molt avorrits? Molt untats a base de paella com fa el PP a Espanya? No ho sé. Moltíssima gent de provincies diu. Estem parats, un txavalet es fa el pesat i es fot a “netejar” el vidre parabrisa, que ja està net, o sigue que l’embruta. El taxista es caga amb ell amb bones paraules però amb el toc assertiu que cal. Estem parats vora 10 minuts, sort que el preu ja està pactat. A qualsevol altre lloc on he estat, baixaria del taxi i a cascar-la, si no me fotrien escurat. Una ambulància fa estona que no pot passar, al final un policia decideix treballar almenys una estona i obre pas a l’ambulància, entre la manifestació,  després fa l’intent de parar la resta de trànsit, però aquí és marica l’últim. Conseguim passar.

El taxista no es pot estar de recomanar-nos un lloc per sopar bo i econòmic. Com ja hem vist que és tradició a Perú, tot a base de recomanacions. Arribem a L’hostal España. Després del check in, pugem a l’habitació, una quàdruple per a 3, és immensa i barata. El lloc és impressionant. Quadres, escultures, vegetació a granel, moltíssimes plantes verdes, sense flor. És un lloc digne de l’atenció de qualsevol. Guapo de collons. Anem a donar una volta. Aquesta nit Lima hem recorda més aviat a una ciutat com qualsevol altra, els carrers per on passem a peu no tenen res d’especial. L’especial és el conjunt, carrers, gent, activitat… La situació. Més tard anem a fer un mos, anem a provar sort on ens han recomanat. Hem fet tard, tot està tancat. Passejant fem cap a la Plaza de Armas. En un lloc ens mengem un entrepà, acompanyat d’un Pisco Sour. Ben canyero el fan aquí, massa i tot. Collons, puja i tot. Anem a fer una birra en un altre lloc i a compartir una pizza per fer cos abans d’anar a dormir.

Pel matí, mentres m’estic dutxant, sento que arriba el colega d’Arequipa que vam conèixer a l’arribar. Va armat amb una botella de Pisco Sour i d’un palique propi d’un peruà. Només sortir de la dutxa m’ofereix Pisco. Hem miro la botella. Veig que posa VOL 40%. No gràcies, tan aviat no tinc costum. Es veu que Jordi li va pegar tanto sense mirar, i …   Pugem al bar de la terrassa a esmorzar. Hi ha penya. Tot verd. Una passada. Hi han tres tortugues d’un pam d’alçada i dos de llarg que van passejant per allí al seu rollo.

Hem fa pena haver de marxar, en 3 setmanes m’he acostumbrat a la bona vida, a no tenir rutina, a improvisar, a no sé que faré demà, a veure i trepitjar llocs de pel·licula, a veure i tractar llocs i gent desconeguts, a adaptar-me a un entorn diferent, a integrar-m’hi. I ara, a pesar del mal efecte que m’havia fet Lima, hem quedo amb les ganes de saber més, de deixar molts llocs sense visitar, qui sap, potser ens hem deixat algun racó insospitat que haguèssim disfrutat tant o més que a la selva. M’hagués fet il·lusió caminar per un glaciar, però no canvio el que hem fet per res del món.

Hora de marxar. Motxilles a l’esquena i cap avall. No es para cap puto taxi. I el que es para, quan li dic la paraula “aeropuerto” diu que passa de mi que no m’hi porta. Què cabrons. Per a venir si, però per a anar no? Si jo ja em quedaria, no cal que m’ajudeu, collons! Una dona de l’hostal ens para un taxi, acordem un preu una mica forçadament a favor nostre. 15 soles + peatge (1,50 soles). A l’entrar a l’aeroport demanen la llicència del taxi. És un taxi groc. Per això no ens volien portar aquells. La mare que els va parir. Bé, els taxis pirata no són cap novetat tampoc, que ja tenim lo cul pelat. Però després de fer parlar al taxista, ja sabem que per a una hipotètica pròxima visita a Lima, els taxi green que es vagin despedint, que al carrer camines una mica i n’hi han de grocs, que valen menos pasta. Clar que també estan els colectivos per això …

Estem dalt de l’avió, lateral dret, última fila. No sabem la que ens espera encara.

Josep